Comentari del poema "Tinc un desfici, ai, inclement" - La comtessa de Dia

El poema que comentarem a continuació és Tinc un desfici, ai, inclement de la Comtessa de Dia i està originàriament escrit en Occità. Va viure entre finals del s. XII fins a mitjans del s. XIII se situa a Dia, una ciutat sobre el riu Droma, en el comtat de Provença. De la seva vida se'n sap ben poc, només que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos eren trobadors.

Aquesta cançó trobadoresca és del gènere de fin'amors i el tema d'aquest poema és l'amor no correspost. En general podem observar que la seva personalitat és contradictòria, se sent irada i a la vegada es compadiu dels successos passats.
En la primera octava està decebuda, perquè el seu amat l'ha deixat d'estimar, tot i això es contradiu perquè ella diu l'ha arribat a estimar massa.
 En la segona octava el primer vers esmenta que el vol avarament,. Més endavant podem veure una referència al amor carnal en la metàfora : Si jo dos coixí plaent. A més apareixen dos personatges de la mitologia clàssica Blancafor i Foris que es caracteritzen per les dificultats amatòries.
En la tercera octava apareix el senyal que és bell amic.Es pot observar una metàfora feudal si us tingués enlloc del marit.

Hi ha més referències de l'amor carnal quan la trobairitz expressa ¡si amb vós jagués, quin bell deport! Es pot observar una metàfora feudal si us tingués enlloc del marit. Això que expressa és el tema de aquesta estrofa, és queixa que ell no és el seu marit, ja que en aquella època estava establert els matrimonis per conveniència.




Apareix una similitud entre els sistema feudal i la relació que tenen quan diu : Sols em juréssiu, penedit. Aquesta semblança és perquè en l'edat medieval el vassall tenia que jurar fidelitat al senyor feudal.

Pot ser que aquest poema s´assemble en alguns conceptes a l´actualitat social quan diu sonque que me jurèssetz, penedit, De far ço qu'ieu voldriá, ja que la dona d´alguna manera ja no esta sotmesa a l´home.´

Es pot dir que és una història tràgica, a la vegada de paradoxal ja que no pot aconseguir el seu amor ideal i expressa de manera molt sentimental conjuntament amb la seva visió idealitzada del amor.